Solitud

És ara quan respiro. I cada sospir m'omple més la vida. És ara quan visc, per que és ara quan camino. I ja em veus, aquí, sola en mig de l'eternitat. Aquí res és el mateix, tot és diferent. A cada pas que faig el sol em calma, l'ombra m'allibera. Trepitjo les fulles sense pensar el què vindrà despés.
El silenci em crida.

pecats -Què fas?! -...Res -A qui mires?Estic aquí, no em veus? o és que no em vols?Vull ser teva, vull perdrem pels teus cabells, vull ser un de sol, Tinc ganes de tu.

Enyoro aquells dies que sé que no tornaran. Aquells dies de glòria i innocència, quan llavors res era important, quan llavors tot era diferent i potser quan teniem una pedra a la sabata ens pensavem que s'acabava el món.

Enyoro les sortides que feiem plegats. Aquells dies de glòria i aire pur, quan llavors arribavem al cim i ens sentiem purs i plens de llibertat.

Enyoro aquelles cançons que dificilment tornaràn. Aquells dies de glòria i calor, quan llavors la nit era tota nostra, quan llavors voliem creixer i dir la nostra.

Enyoro els dies de sol i calor. Aquells dies de glòria i disbauxa, quan llavors el temps no importava, quan llavors viure era el que voliem.

L'enyoro a ell. Aquells dies de glòria i amor, quan llavors res importava, només ell i jo. Enyoro la seva mirada i els seus ulls, quan em mirava i em somreia. Enyoro les seves paraules.

Enyoro...

No. No l'accepto. Em nego rotundament a casar-m'he am ell. No l'estimo, ni tan sols el coneixo! No vull viure sense estimar ni sense ser estimada, no vull viure amargada, no vull viure així. Vull viure estimant i sent estimada, vull viure i ser feliç, vull viure la vida, disfrutar-la, sentir-la. No vull que em negueu la meva llibertat i els meus drets, tans sols vull viure i fer el meu camí. El meu camí, i només meu; on jo decideixo, on jo trio, on la meva opinió hi és. I potser no trobaré a ningú a qui estimar, ningú que m'estimi, però ho prefereixo aixi.

Ella el mira. Mira els seus ulls. I veu calma, veu tranquilitat en mig de l'oceà. Seria capaç de trobar els seus ulls només alçant la mirada. Tot és serenitat, placidesa, tot és tranquilitat, és silenci. Però si pares bé l'orella el podràs sentir, en mig de la calma el seu cor es fa sentir.Tot és borrasca, és tempesta, tot és neguit, és soroll.
Tot es confón dins seu i ja no sent tanquilitat, ja no sent neguit, ja no sap el que sent. El mira i no sap que sent, perquè no sap el que veu.

Res no és el que sembla

Una cançó que ens fa recordar moments passats, moments que ja no tornaran, moments que pel que sembla, el pas del temps ha oxidat. Van ser anys plens de felicitat que tots vam compartir. A simple vista qualsevol podia veure felicitat en els nostres ulls, podia veure amor, podia veure una unitat. Vam caminar junts pel camí de la vida, anavem agafats de la mà fins que vam créixer i ens vam fer grans, o si més no, una mica més grans del que erem. Vam viatjar plegats, i vam descobrir nous paissatges, noves cultures, gent nova. Ens vau educar, ens vau fer veure la vida d'una altra manera, amb uns altres ulls, ens vau ensenyar a ser justos, a estimar. Van ser moments que dificilment oblidarem.
En un principi et penses que no és possible, et pènses que tot acabarà bé, qué simplement és un núvol que ha deixat el seu camí a fosques i demà el sol brillarà més que mai, però veus que res és el que sembla.
Ara ja no veus felicitat, ja no veus una unitat. Ha agafat un camí diferent, però tot i així ho respecto.

Sentiments amagats

Por, quin sentiment més extrany. Ningú no té por. A vegades m'agradaria ser aquest ningú i poder viure sense entrebancs, viure sense barreres, viure sense por. Tal i com a vegades vivim de la por, hi ha vegades que la por no ens deixa viure. Por, quin sentiment més extrany.
Por del dia a dia, del moment, por del que et pugui dir, del que llavors em diràs, del que em puguis preguntar. Por del que em pugui dir la teva mirada, por de que no em miris, que no m'escoltis, que no hi siguis quan et necessiti, por de que no siguis realment com em pensava, de que no siguis qui em pensava. Por del que pugui passar i del que no arribi a passar mai, de renunciar, de pensar, d'imaginar, por de somiar desperata, de no voler obrir els ulls. Por de les meves decisions, de la meva reacció, de que els núvols ho puguin tapar tot, de la foscor, por del soroll. Por del que puguin dir llavors, de les seves mirades, por del demà. Por de no poder fer el pas enrrere, por de tot i de res, por de la meteixa por.

JOFRE DE MUNT (...1173-1207...)

JOfre de Munt fou un gentil home de les terres del Ripollès. Vivia del que treballava: era mercader. Un bon dia, ja recollint tot alló que no havia venut, va veure una dona, una bella dona, jove, bruna, formosa...Tan sols va ser un moment, però Jofre de Munt en va tenir prou per enamorar-se. Des d'aquell dia només va tenir ulls per ella, i no va parar de buscar i buscar per entre els pobles i ciutats de les terres catalanes, fins trobar aquella cara, aquell cos, aquella dona. I mentrestant anava cantant els seus poemes, les seves lletres dedicades a la bruna jove. Finalment, després d'anys seguits buscant, el va trobar, va trobar el poble on vivia.
LLavos va ser massa tard, Clanaire ( la dona que va enamorar a Jofre de Munt) havia mort, tan sols feia un dia que jeia a la seva tomba.

Els dies esgoten, cada dia estic més cansada, tan sols vull que arribi ja el divendres per retrobar la meva llibertat. M'agrada retrovarme amb Vallfogona: sentirme aillada del món, sentirme jo, desapareixer, filosofar, conèixer, canviar completament el paissatge i la gent que t'envolta. Anar a Vallfogona és anar a un altre món, és anar a la muntanya, anar al paradís, anar a un poble ple de racons d'ombra, de calor, de fred, de sol, racons plens d'alegria, a vegades d'aborriment encara que sempre ens ho passem bé, racons plens de rialles, plens de cançons, de vent, de silenci, de sorroll, racons de guitarra, de companyia i de solitud, de moto, d'ensenyament, racons de tarda, de matí, de nit, de migdia, racons de postes de sol, racons d'acampada, de haki, racons per caminar, racons de Milany, de foc, de cementiri, de bàsquet, de foto, racons per filosofar, per anar a mirar les estrelles,racons de refugi, de festes majors, de gorgs, racons de fum, racons de tot, i de res...en fi, crec que mai acabaria, perquè aquest petit gran paradís està ple de racons encara per descobrir, racons que sempre em quedaràn per decobrir.

"Dos son los focs qui escalfen l'amor de l'amic:la un és bastit de desigs, plaer, congitacions; l'altre és compost de temor, llanguiment, e de llàgrimes e de plors."


Amor d'amic. Diguem que et passa pel cap només sentint aquestes paraules, que t'imagines, que recordes, que penses...Ho sé, el més segur és que et passa pel cap tota una gamma de colors vius, colors càlids, que et faran imaginar una historia maca, inoblidable, fantàstica, genial...entre dues persones, dos amics, dues amigues. I possiblement et vindran al cap tot un ventall de paraules agradables, sensibles, plenes d'escalfor, de sentiments bons. I llavors et recordaràs d'aquell amic, que encara quedes amb ell: quines tardes, quines nits de gresca, les postes de sol, les rialles...i penses: quins moments tan dolços i agradables!
I els plors que vau compartir? i els moments de temor? els moments de tristesa i de patiment, on son? que no els recordes? I l'odi? Aquells moments no tan bons , no tan agradables de recordar, també hi van ser. Recorda que aquests moments també formes, construiexen l'amor d'amic i, encara que ho vulguis evitar aquesta flama sempre hi serà

Sóc un tap de barral, poc forçuda, bruna, senzilla, llaminera, prima, respectuosa, tranquil·la, riallera, feminista, serena, cagadubtes, estalviadora, lluitadora, bromista, del món. Sóc una fanàtica de les fotografies, de l'ordre, del cinema, de les estrelles, del recordar, dels jocs de cartes i, sobretot, fanàtica dels canelons i les faves amb sal. Sóc perfeccionista, fredulica, pastissera, cantaire, dona, emprenyadora, tossuda, un poc despistada, silenciosa, caminadora, ordenada, somiadora, tímida, molt tímida, a vegades més del que la gent es pensa. Sóc observadora, feble, xerraire, lectora, filla, efectuosa, jove. Això sí, abans de res, sóc persona.

BENVINGUDA AL NOU BLOG DEL CRÈDIT DE LITERATURA!

Has entrat al nou blog del crèdit de literatura de l’Escola Isabel de Villena. Hi trobaràs activitats relacionades amb el que fem a la classe i també hi pots publicar coses teves: creacions literàries, fotos interessants i altres coses del teu interès. Passa-t’ho bé!